Crònica de la marxa Som Cims, Som Països Catalans del passat 22 de juny

Unes 40 persones han participat a la marxa organitzada per l’Esquerra Independentista de Gràcia en motiu de la jornada Som Cims, Som Països Catalans. La ruta ha començat a les 10 del matí amb el primer esmorzar al nou local de l’Ateneu Independentista La Barraqueta, a la Plaça del Raspall, on s’han agafat forces. Des d’allà s’ha enfilat el carrer Verdi fins al Parc Güell, on hi ha el Turó de les Tres Creus. S’ha aprofitat el pas per aquest espai per reivindicar un parc obert i de lliure accés, lluny del tancament i el model mercantilista que vol aplicar l’ajuntament a partir del proper setembre. Després la comitiva ha anat cap al turó de la Rovira, on hi ha les bateries antiaèries que defensaren Barcelona durant la Guerra Civil. Un cop a dalt s’ha desplegat una estelada que ha estat visible des de bona part de Barcelona. Una bona jornada per recordar mitjançant l’excursionisme allò que alguns volen negar: som Països Catalans.

IMG_5990

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Manifest:

Som Cims, Som Països Catalans: Gràcia

 Hi ha cims emblemàtics per la seva alçada, n’hi ha d’altres que ho són per la seva forma, i n’hi ha d’altres que, sense ser cap cosa de l’altre món, ho són per allò que representen. Aquest és el cas dels cims dels turons del Carmel i de la Rovira. Tots dos enclavaments van ser refugi a partir dels anys quaranta dels immigrants provinents d’altres zones de l’Estat espanyol, que anaren construint les seves cases amb les seves pròpies mans i amb la col·laboració del veïnat. Primer van ser barraques i anys més tard ja les típiques cases d’autoconstrucció que encara avui formen part del paisatge d’aquests dos turons. Però les millores efectuades en els habitatges no anaven acompanyades de serveis de cap mena: camins sense asfaltar que esdevenien fangars els dies de pluja, transports públics inexistents o serveis socials com ara escoles o ambulatoris deficients. És per això que els seus habitants decidiren lluitar per millorar les seves condicions de vida i s’organitzaren al voltant del Centre Social del Carmel, entitat que entrats els anys setanta es constituí en associació de veïns. D’entre les victòries de l’associació de veïns cal destacar la construcció per part de l’administració de nous pisos que substituïren els habitatges més tronats.

Però sent aquesta la història més recent d’aquests dos indrets, si alguna cosa es recorda encara avui del turó de la Rovira és l’ús que se’n feu durant la guerra civil. Cal recordar que gràcies al suport de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, l’exèrcit comandat per Franco fou pioner en el bombardeig de nuclis urbans amb la voluntat de causar morts, és clar, però també de minar la moral de la rereguarda. Tot el País en va sofrir les conseqüències. D’entre els atacs més brutals podem destacar-ne el de Granollers, que tingué per epicentre el centre de la vila i causà més de dos-cents morts; el de Xàtiva, on l’objectiu fou l’estació de trens i els morts superaren el centenar; o, finalment, el d’Alacant, amb atacs al Mercat Central que provocaren vora 300 morts, i del qual se’n commemora enguany el setanta-cinquè aniversari. Per a fer front als atacs aeris es posaren en marxa un parell d’estratègies: la passiva i l’activa. La passiva consistí en la detecció, la prevenció i el salvament dels ciutadans. L’expressió més popular d’aquesta estratègia va ser la construcció d’amagatalls subterranis que els protegien durant el temps que duraven els bombardejos. La Vila de Gràcia, gràcies a una arrelada cultura associativa, fou un exemple en aquest model de defensa. L’estratègia activa consistia en localitzar els atacants i respondre’ls a canonades. Gràcies a l’alçada i a la perspectiva que sobre Barcelona hi ha al turó de la Rovira, el seu cim fou un dels indrets escollits per a instal·lar-hi una bateria de canons.

Ni aquest ni els altres mitjans antiaeris de què disposava la República per defensar-se dels atacs no foren gaire efectius. Malgrat tot, el turó de la Rovira ha quedat com a símbol de la lluita antifeixista. Un símbol que avui, els que seguim lluitant contra el feixisme i contra qualsevol opressió, volem homenatjar.

 Som Països Catalans, Som antifeixistes.

IMG_6052IMG_6021