Crònica de l’acte sobre dona i treball organitzat per Endavant

Sota el títol “L’organització de les dones en el món dels treballs i la vaga de dones” Endavant Gràcia va realitzar el passat dimarts 29 d’Abril una xerrada debat al Casal Popular Tres Lliris, espai alliberat pel jovent gracienc. L’acte volia posar en relleu la situació de la dona en el món del treball en el context dels actes i mobilitzacions vinculats a l’1 de Maig.

En primer lloc va intervenir una membre de Sindillar, sindicat de treballadores de la llar i la cura, que situà el naixement del sindicat dos anys endarrere per la necessitat de diversos col·lectius afectats per un problema comú, la motivació de lluitar, i per tant organitzar-se, contra la precarietat, sous miserables, despotisme, etc. Aquestes injustícies s’agreugen encara més amb les treballadores migrades (col·lectiu molt ampli dins del sector). A més, amb la reforma laboral suposava un augment de la precarietat, especialment altra vegada per a les treballadores migrades. A aquest panorama s’afegia, i s’afegeix, la invisibilitat d’aquest col·lectiu que es dedica a suplir el treball reproductiu, en molts casos de forma submergida i sense contracte laborals ni els drets que se’n deriven com el de la salut. El treball de Sindillar va dirigit a apropar-se i augmentar la formació de les treballadores de la llar i les cures, tasca que degut a l’alt percentatge de migrades i sense papers fan colze a colze amb el col·lectiu “Papers per Tothom”.

Acte seguit una sindicalista de la secció de lleure de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) va explicar també com diverses treballadores del sector del lleure començaven a organitzar-se ara fa un any al constatar que els representants sindicals de CCOO i UGT estaven pactant una vegada més uns convenis sectorials que precaritzaven encara més el sector. A més constataven que tot i que el lleure és un sector altament feminitzat, els representants sindicals eren tot homes. D’aquesta necessitat d’organitzar-se per a defensar-se al marge dels sindicats grocs i també de trencar amb les estructures patriarcals que aquests tenen. Van començar amb un procés d’assemblees obertes i intentant arribar a cada vegada més espais ja que és un sector amb els llocs de treball molt fragmentats. Actualment tenen 6 seccions sindicals i, amb aquest procés de creixement, també han vist com el fet de ser dona és un agreujant en el món sindical, que està gairebé tant masculinitzat com el de la patronal.

2014-04-29 20.55.40

Per acabar amb les intervencions, parlaren dos membres de Feministes Indignades, col·lectiu que naixia al voltant del 15M i que ha estat treballant per la creació d’un nou espai: “la vaga de totes”- Iniciat al passat gener, aquest espai o procés cap a una vaga de dones sorgeix de l’ofec de drets socials, sexuals i reproductius, i la necessitat de trobar noves formes de lluita. Es pretén una vaga política i creativa, social, de consum, per implicar diferents sectors i aglutinar diferents dones, no tan sols les que ja s’estan organitzant. Pretenen un procés cap a una vaga que visibilitzi els diferents sectors més feminitzats i també les treballadores reproductives, les aturades, jubilades, etc. Es tracta d’un procés que vol trencar amb la idea clàssica de vaga general per a fer responsable a cada dona i a cadascú perquè pensi com fer vaga dintre les seves possibilitats, per aconseguir que sigui una vaga de totes. Un dels reptes amb els que es troben és la necessitat de convocar la vaga des de sindicats, on les dones també estan invisibilitzades, fet que porta a la reflexió de la necessitat de feminitzar el sindicats i feminitzar també les vagues.

Un cop escoltades les intervencions de les companyes es va obrir un debat entorn a la necessitat de l’organització de les dones amb les dificultats i peculiaritats que comporta. Si es vol arribar a les diferents dones treballadores per tal d’organitzar una vaga de totes és necessari organitzar-se descentralitzadament, anant a buscar-les en els seus espais (mercats, cases, CAPs, etc.), tot teixint llaços i aportant diferents formes de lluitar i reivindicar. Alhora, es va veure la necessitat de treballar entorn a l’autodefensa feminista per tal de generar espais de confiança i de lluita on poder posar en comú les dificultats específiques en que ens trobem. Un projecte sobre la què la COS lleure va explicar que estava treballant.