Breu cronologia de dues dècades de lluita de les joves gracienques per un Casal autogestionat: «La lluita ens dóna el que el poder ens pren!»

Fem memòria de la lluita a Gràcia per un casal de joves autogestionat, des de 1997 fins avui. La informació està extreta principalment dels blogs de l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) i ARRAN Gràcia, de material editat per la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, del blog del Casal Popular Tres Lliris i amb la col·laboració de diverses companyes.

> El 1997 l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG), nascuda un any abans, okupa l’antiga fàbrica de Nutrexpa al carrer Torrent de l’Olla amb Topazi. Can Cacau és el primer casal de joves autogestionat a la vila. L’okupació es produeix després de diversos intents fallits.

> Can Cacau va ser desallotjat pocs mesos després però va servir perquè les joves anticapitalistes de Gràcia realitzessin un munt d’activitats polítiques que fins el moment no tenien espai.

cpverdi> El 2 d’agost de 1998 s’okupa el Casal Popular de Verdi, situat al número 167 d’aquest carrer. L’Assemblea de Joves de Gràcia continuava forta! La façana de l’edifici encara conserva la pintada d’una estelada i un símbol okupa. Recordeu que llavors gairebé ningú era independentista, estem parlant de 1998!

> Des del Casal Popular de Verdi es va desenvolupar una intensa lluita contra la precarietat laboral i les ETTs. També va acollir concerts, dinars populars, xerrades i un munt d’activitats, i va servir d’habitatge per a algunes persones. El gener de 1999 es va produir un atac parapolicial contra el Casal Popular de Verdi amb còctels molotov.

> El desallotjament del Casal dos anys i mig després, el març de 2001, va acabar amb forts disturbis. Hi van participar fins hi tot els Tedax de la Policia Nacional, especialistes en desactivació d’artefactes explosius.

> L’absència de casal dura poc i el juliol de 2001 s’okupa un local al carrer Maria número 3 que connecta amb Gran de Gràcia: el Casal Popular Ovidi Montllor. Llavors gairebé ningú coneixia l’Ovidi, i encara menys el reivindicava! El casal va durar poc més de tres mesos però es va viure amb molta intensitat, amb unes Festes de Gràcia entremig.

> Durant el curs 2000-2001 l’Ajuntament de Barcelona anuncia la construcció d’un Casal de Joves al barri, una vella promesa. Diversos col·lectius juvenils –AJG, La Barraqueta, La Torna, Vocalia de Joves, Joventut Comunista i AE Ramon Llull– s’apleguen per consensuar un seguit de propostes sobre com ha de ser el nou Casal. Mesos després l’Ajuntament es fa enrere i anuncia que la construcció del Casal de Joves queda en suspensió. El curs 2003-2004 es repeteix la mateixa situació i, altra vegada, la promesa d’un casal es converteix en fum.

cprosdeolano> El febrer de 2002 l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG) okupa el Casal Popular que ha durat més temps, situat al carrer Ros de Olano amb Torrent de l’Olla. Durant les detencions d’Els Tres de Gràcia, també el 2002, el Casal va ser registrat per la Policia Nacional.

> Aquest petit local es va convertir en un punt neuràlgic a Gràcia, un lloc de trobada i cohesió pel jovent i un potent espai de lluita. El Casal va acollir una quantitat innumerable d’activitats polítiques i campanyes impulsades per l’Assemblea de Joves de Gràcia (AJG), des de juliol de 2012 ARRAN Gràcia, per la independència, el socialisme i el feminisme. També des del Casal Popular de Ros de Olano es van teixir aliances i lluites conjuntes amb altres col·lectius graciencs com la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, l’Associació de veïns de Gràcia, l’Assemblea de la Vila de Gràcia, la Coordinadora de Músics de Gràcia, l’Assemblea Groga, l’Observatori per l’habitatge, Kasa de la Muntanya, La Violeta, La Torna, La Barraqueta, Banc Expropiat, colles de cultura popular, caus i esplais, AMPAs i un llarg etcètera.

> El març de 2007 uns desconeguts intenten cremar el Casal Popular de Ros de Olano. El foc causa danys a l’interior però cap problema estructural. Aquest fet és aprofitat pels Mossos d’Esquadra per entrar al casal i registrar-ne l’interior. Pocs dies després arriba la primera denúncia de les propietàries del local (casualitat?). S’inicia així un procés judicial que culmina anys després amb una ordre judicial de desallotjament de l’espai.

graciasensecasal> Davant l’amenaça de desallotjament del Casal Popular de Ros de Olano l’AJG inicia una campanya amb el lema «Gràcia sense Casal?» que continua ARRAN Gràcia i dura més de quatre anys. La campanya rep molt de suport veïnal i agrupa diversos col·lectius graciencs.

> El 2007 l’Ajuntament de Barcelona inicia les obres per a la construcció d’un equipament juvenil a Gràcia i anuncia que l’espai no serà ni considerat un Casal de Joves ni estarà gestionat pel jovent del barri. Aquell mateix any es crea la Coordinadora d’entitats de lleure de Gràcia, que pocs mesos després es converteix en la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG), formada per l’Assemblea de Joves de Gràcia, l’Ateneu Popular de Vallcarca, els agrupament escoltes Lluïsos de Gràcia, Montnegre-Josep Carner, Pere Rosselló i Ramon Llull i els esplais Matinada-Pòrtics, Pompeia (posteriorment Espurna) i GMM. Amb el lema «Per un Casal de Joves autogestionat, jovent de Gràcia organitzat!» la PEJG inicia una intensa lluita perquè el nou equipament juvenil respongui a les demandes del jovent.

IMG_4528 (1)> A principis de 2009 finalitza la construcció del nou equipament juvenil –amb el nom oficial d’Espai Jove La Fontana, situat al carrer Gran de Gràcia– i l’Ajuntament de Barcelona (PSC i ICV), amb la complicitat del Consell de la Joventut de Barcelona, en privatitza la dinamització (la gestió diària), a mans de l’empresa Iniciatives i Programes SL –propietat d’un alt càrrec del PSC– amb un pressupost anual de mig milió d’euros. Paral·lelament a l‘oci mercantilitzat i els grans esdeveniment organitzats per l’empresa, la PEJG bateja l’espai amb el nom de Casal de Joves de Gràcia La Fontana i durant més de quatre anys, malgrat les traves de l’Ajuntament i el CJB, hi desenvolupa diàriament una programació autogestionada (tallers de dansa, cuina, concerts, xerrades…) i impulsa la creació de la Coordinadora Musical de Joves de Gràcia.

plataforma_acampada> Entre les accions de la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia en defensa d’un Casal de Joves autogestionat destaca la Presentació d’un projecte de Gestió Ciutadana amb l’aval d’entitats gracienques i la firma de 3.000 veïnes, l’acampada a la plaça de la Vila de Gràcia el 28 de març de 2011 i posterior desallotjament per part de la policia municipal durant la matinada (vídeos de la concentració de suport i acte de cloenda) o la campanya «Serem la clau que obri tots els panys».

cprosdeolano_nodesallotjament> L’11 de gener de 2013, 11 anys després de l’okupació del Casal Popular de Ros de Olano, els Mossos d’Esquadra intenten desallotjar-lo. Moltes joves de Gràcia acudeixen davant del casal a les 5 de la matinada i aconsegueixen aturar el desallotjament.

cprosdeolano_mani> La campanya de lluita i resistència del Casal Popular de Ros de Olano s’intensifica amb una manifestació pels carrers de la vila, activitats de suport a la resistència, pernoctacions… I algun intent fallit d’okupació d’un nou espai, que finalitza amb la detenció de cinc companyes.

> Després de mesos de resistència, el 8 d’abril de 2013 els Mossos d’Esquadra desallotgen finalment el Casal Popular de Ros de Olano. Les joves responen tapiant la seu de Convergència a Gràcia.

> ARRAN Gràcia inicia la campanya #OkupemArrelem en defensa dels espais alliberats i gairebé un any després del desallotjament del Casal Popular de Ros de Olano, durant una manifestació en suport al Banc Expropiat l’1 de febrer del 2014, okupa juntament amb altres joves gracienques un nou Casal.

cptreslliris> Durant gairebé dos anys el Casal Popular Tres Lliris, situat al número 227 de Travessera de Gràcia, omple d‘activitats i projectes una antiga sucursal de CatalunyaCaixa. Es converteix en un nou punt de trobada i cohesió del jovent gracienc i acull, entre d’altres, l’Assemblea de Joves del Camp d’en Grassot,  l’assemblea laboral La Precària, el grup de muntanya Piolets de Gràcia i la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia.

cptreslliris_acampada

> Davant l’amenaça d’un nou desallotjamemt l’octubre de 2014 el Casal Popular Tres Lliris acampa durant cinc dies a la plaça de la Vila en defensa de l’espai i mostrant les activitats que s’hi duen a terme (manifest de cloenda de l’acampada).

> La tardor de 2015 inicia amb l’amenaça de desallotjament del Casal Popular Tres Lliris més viva que mai. Després d’intenses setmanes de pernoctacions i activitats, el Casal és desallotjat dijous 19 de novembre de 2015 al matí. Les joves gracienques responen anunciant una manifestació que aquell mateix dia a la tarda aplega 1.000 persones i recorre els carrers de la vila.

> L’endemà del desallotjament, les joves del Casal Popular Tres Lliris anuncien en roda de premsa la voluntat de continuar lluitant per un espai d’empoderament juvenil i autogestionat. I convoquen una cassolada divendres 19 a la plaça de la Vila i una manifestació dissabte 20 amb el lema «Omplim els espais buits de vida».

Sin título> La manifestació compta amb la participació d’unes 300 persones i finalitza amb l’okupació per part de les joves del Tres Lliris de l’antiga comissaria de la Policia Nacional a Lesseps (situada al carrer Torrent de l’Olla amb Nil Fabra). El local és propietat de l’Ajuntament de Barcelona i ha estat abandonat des del 23 d’abril de 2013, quan va tancar la comissaria.

Continuarà… ; )